Avui, diumenge 6 de juny s’ha celebrat el tancament de la 23 Fira Alterna
tiva de València. Diferents col·lectius, associacions, veïns i veïnes de la ciutat i curiosos s’han reunit per celebrar un any més a aquest esdeveniment. Intercanvis de noves idees, xerrades i més de 100 puestos alternatius omplien l’espai habilitat a l’antic llit del riu Túria. [VÍDEO] Esta vesprada, a les 18:00 li tocava el torn al jove cantautor català Cesk Freixas
Una volta fetes les proves de so per part de Cesk Freixas i Pau Alabajos,Cesk ha començat amb uns tímid acords que donaven pas a un tema del seu últim treball; “Et Dono Casa Meva”. Ja s’escoltaven les primeres harmonies del públic tararejant la cançó, mentres el cantautor ens portava per tot el territori, l’ambient pujava i el concert s’anava omplint de gent. Era temps d’una canço molt important per al País Valencià, era temps per a entoncar “Al Vent”, i que bé ho feia el públic, i que bé ho feia el “Valencià del Nord” que va nàixer fa ja 26 anys; en Cesk. El Cesk acabava amb el tema i el cantautor agraia al públic assistent i als organitzadors l’acollida. Sonaven peçes del nou treball, però també d’eixes que va composar fa 6 anys. Tocava recordar l’Ovidi, i per això, 
Cesk l’ha tingut ben present. Homenatge amb el seu tema “Ovidi” i una versió del gran mestre, avui tocava “La Samarreta” i la gent cantava, València cantava per a Ovidi. Era també temps de recordar els fets ocurreguts en aïgues internacionals estos dies i de fer un fort aplaudiment per al company valencià que viatjava en el vaixell assaltat; David Segarra. Cesk convidava Pau Alabajos a l’escenari i junts, cantaven el tema autobiogràfic; “Abril de 1984″. Acompanyat per la seua guitarra i eixa veu que gairebé sempre lluita cantant contrales injusticies del món i del nostre territori, sonava “Un Brindis per les Nostres Vides”, “Una Vida, una Història”, “La Petita Rambla del Poble Sec” i de nou amb ajuda del públic “Jeunet, tu i els trens que no hem perdut”. Així, arribavem a la fí de la més d’una hora de concert. Cesk entonava La Princesa de la Revolta i finalment, naixía de la seua gola i les seues mans, un himne, naixía “L’estaca”, i entonada en esta especial vesprada d’estiu, la gent finalitzava el concert amb un “segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar!“.
tiva de València. Diferents col·lectius, associacions, veïns i veïnes de la ciutat i curiosos s’han reunit per celebrar un any més a aquest esdeveniment. Intercanvis de noves idees, xerrades i més de 100 puestos alternatius omplien l’espai habilitat a l’antic llit del riu Túria. [VÍDEO] Esta vesprada, a les 18:00 li tocava el torn al jove cantautor català Cesk Freixas Una volta fetes les proves de so per part de Cesk Freixas i Pau Alabajos,Cesk ha començat amb uns tímid acords que donaven pas a un tema del seu últim treball; “Et Dono Casa Meva”. Ja s’escoltaven les primeres harmonies del públic tararejant la cançó, mentres el cantautor ens portava per tot el territori, l’ambient pujava i el concert s’anava omplint de gent. Era temps d’una canço molt important per al País Valencià, era temps per a entoncar “Al Vent”, i que bé ho feia el públic, i que bé ho feia el “Valencià del Nord” que va nàixer fa ja 26 anys; en Cesk. El Cesk acabava amb el tema i el cantautor agraia al públic assistent i als organitzadors l’acollida. Sonaven peçes del nou treball, però també d’eixes que va composar fa 6 anys. Tocava recordar l’Ovidi, i per això, Cesk l’ha tingut ben present. Homenatge amb el seu tema “Ovidi” i una versió del gran mestre, avui tocava “La Samarreta” i la gent cantava, València cantava per a Ovidi. Era també temps de recordar els fets ocurreguts en aïgues internacionals estos dies i de fer un fort aplaudiment per al company valencià que viatjava en el vaixell assaltat; David Segarra. Cesk convidava Pau Alabajos a l’escenari i junts, cantaven el tema autobiogràfic; “Abril de 1984″. Acompanyat per la seua guitarra i eixa veu que gairebé sempre lluita cantant contrales injusticies del món i del nostre territori, sonava “Un Brindis per les Nostres Vides”, “Una Vida, una Història”, “La Petita Rambla del Poble Sec” i de nou amb ajuda del públic “Jeunet, tu i els trens que no hem perdut”. Així, arribavem a la fí de la més d’una hora de concert. Cesk entonava La Princesa de la Revolta i finalment, naixía de la seua gola i les seues mans, un himne, naixía “L’estaca”, i entonada en esta especial vesprada d’estiu, la gent finalitzava el concert amb un “segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar!“.
