dissabte, 12 de juny del 2010

Canvi de lloc

http://globalmusikrevolution.valenciaska.net/

Cat In A Wall, des del Cabanyal...


Al barri mariner de València; El Cabanyal, naix un grup de veus i sons màgics i contundents que donen gust d'escoltar. Ells son Cat In A Wall. Temes cantats en inglés en veu de Marta Cortell, cantant del grup, que transporten a l'oient a un món paral·lel. Una veu inconfusible que, acompanyada pel colps potents del baix, els ritmes contundents de bateria i els arrenjaments de la guitarra, donen vida al tímid grup del cap i casal que a poc a poc s'ha donat a coneixer i que creix a un ritme descomunal. Ells s'autodefineixen com:

"Cat in Wall és el resultat d'unes jams diumengeres, d'hores de riures, de converses delirants, d'il·lusions fortuïtes que de la mateixa manera que es formen, s'esvaeixen, d'hores perdudes, de crits acompanyants d'algun murmuri, de ressonàncies plenes de nostàlgia, de somnis que són pura entelèquia, de cançons amb títols tristos i uns darrers acords que denoten esperança, però, sobretot, és el resultat de la devoció per la música... i l'obstinació a l'hora d'executar-la."

Un grup que et sorpren des de la primera volta que se'ls escolta i que és d'agrair dins d'un món on la música és una professió difícil i complicada. Cat In A Wall oferiran este mes dos concerts al cap i casal, el primer, es fa al Centre Octubre (carrer Sant Ferran 12) el divendres 18 de juny a les 20:00, on oferiran un concert sencer d'1 i mitja. El preu d'este concert és de 5€. El segon concert al cap i casal és celebra el dissabte 19 de juny a la Sala Mirror (carrer Sant Vicent 200) a partir de les 21:30 i forma part de la final del concurs EMERGENZA (www.emergenza.net) on Cat In A Wall han resultat finalistes. El preu d'este segon concert és de 10€ i tot i que només tocaran uns 10 minuts (també hi actuaran la resta de grups finalistes) és molt important que porten molta gent (a més de la qualitat indiscutible de la seua música) per a que puguen guanyar.

www.myspace.com/catinawall

diumenge, 6 de juny del 2010

Cesk Freixas; Tancament de la Fira Alternativa 2010



Avui, diumenge 6 de juny s’ha celebrat el tancament de la 23 Fira Alternativa de València. Diferents col·lectius, associacions, veïns i veïnes de la ciutat i curiosos s’han reunit per celebrar un any més a aquest esdeveniment. Intercanvis de noves idees, xerrades i més de 100 puestos alternatius omplien l’espai habilitat a l’antic llit del riu Túria. [VÍDEO] Esta vesprada, a les 18:00 li tocava el torn al jove cantautor català Cesk FreixasMore... Una volta fetes les proves de so per part de Cesk Freixas i Pau Alabajos,Cesk ha començat amb uns tímid acords que donaven pas a un tema del seu últim treball; “Et Dono Casa Meva”. Ja s’escoltaven les primeres harmonies del públic tararejant la cançó, mentres el cantautor ens portava per tot el territori, l’ambient pujava i el concert s’anava omplint de gent. Era temps d’una canço molt important per al País Valencià, era temps per a entoncar “Al Vent”, i que bé ho feia el públic, i que bé ho feia el “Valencià del Nord” que va nàixer fa ja 26 anys; en Cesk. El Cesk acabava amb el tema i el cantautor agraia al públic assistent i als organitzadors l’acollida. Sonaven peçes del nou treball, però també d’eixes que va composar fa 6 anys. Tocava recordar l’Ovidi, i per això, Cesk l’ha tingut ben present. Homenatge amb el seu tema “Ovidi” i una versió del gran mestre, avui tocava “La Samarreta” i la gent cantava, València cantava per a Ovidi. Era també temps de recordar els fets ocurreguts en aïgues internacionals estos dies i de fer un fort aplaudiment per al company valencià que viatjava en el vaixell assaltat; David Segarra. Cesk convidava Pau Alabajos a l’escenari i junts, cantaven el tema autobiogràfic; “Abril de 1984″. Acompanyat per la seua guitarra i eixa veu que gairebé sempre lluita cantant contrales injusticies del món i del nostre territori, sonava “Un Brindis per les Nostres Vides”, “Una Vida, una Història”, “La Petita Rambla del Poble Sec” i de nou amb ajuda del públic “Jeunet, tu i els trens que no hem perdut”. Així, arribavem a la fí de la més d’una hora de concert. Cesk entonava La Princesa de la Revolta i finalment, naixía de la seua gola i les seues mans, un himne, naixía “L’estaca”, i entonada en esta especial vesprada d’estiu, la gent finalitzava el concert amb un “segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar!.