Canvi de lloc

http://globalmusikrevolution.valenciaska.net/

Cat In A Wall, des del Cabanyal...

Al barri mariner de València; El Cabanyal, naix un grup de veus i sons màgics i contundents que donen gust d'escoltar. Ells son Cat In A Wall. Temes cantats en inglés en veu de Marta Cortell, cantant del grup, que transporten a l'oient a un món paral·lel. Una veu inconfusible que, acompanyada pel colps potents del baix, els ritmes contundents de bateria i els arrenjaments de la guitarra, donen vida al tímid grup del cap i casal que a poc a poc s'ha donat a coneixer i que creix a un ritme descomunal. Ells s'autodefineixen com:

"Cat in Wall és el resultat d'unes jams diumengeres, d'hores de riures, de converses delirants, d'il·lusions fortuïtes que de la mateixa manera que es formen, s'esvaeixen, d'hores perdudes, de crits acompanyants d'algun murmuri, de ressonàncies plenes de nostàlgia, de somnis que són pura entelèquia, de cançons amb títols tristos i uns darrers acords que denoten esperança, però, sobretot, és el resultat de la devoció per la música... i l'obstinació a l'hora d'executar-la."

Un grup que et sorpren des de la primera volta que se'ls escolta i que és d'agrair dins d'un món on la música és una professió difícil i complicada. Cat In A Wall oferiran este mes dos concerts al cap i casal, el primer, es fa al Centre Octubre (carrer Sant Ferran 12) el divendres 18 de juny a les 20:00, on oferiran un concert sencer d'1 i mitja. El preu d'este concert és de 5€. El segon concert al cap i casal és celebra el dissabte 19 de juny a la Sala Mirror (carrer Sant Vicent 200) a partir de les 21:30 i forma part de la final del concurs EMERGENZA (www.emergenza.net) on Cat In A Wall han resultat finalistes. El preu d'este segon concert és de 10€ i tot i que només tocaran uns 10 minuts (també hi actuaran la resta de grups finalistes) és molt important que porten molta gent (a més de la qualitat indiscutible de la seua música) per a que puguen guanyar.

www.myspace.com/catinawall

Cesk Freixas; Tancament de la Fira Alternativa 2010

Avui, diumenge 6 de juny s’ha celebrat el tancament de la 23 Fira Alternativa de València. Diferents col·lectius, associacions, veïns i veïnes de la ciutat i curiosos s’han reunit per celebrar un any més a aquest esdeveniment. Intercanvis de noves idees, xerrades i més de 100 puestos alternatius omplien l’espai habilitat a l’antic llit del riu Túria. [VÍDEO] Esta vesprada, a les 18:00 li tocava el torn al jove cantautor català Cesk Freixas Una volta fetes les proves de so per part de Cesk Freixas i Pau Alabajos,Cesk ha començat amb uns tímid acords que donaven pas a un tema del seu últim treball; “Et Dono Casa Meva”. Ja s’escoltaven les primeres harmonies del públic tararejant la cançó, mentres el cantautor ens portava per tot el territori, l’ambient pujava i el concert s’anava omplint de gent. Era temps d’una canço molt important per al País Valencià, era temps per a entoncar “Al Vent”, i que bé ho feia el públic, i que bé ho feia el “Valencià del Nord” que va nàixer fa ja 26 anys; en Cesk. El Cesk acabava amb el tema i el cantautor agraia al públic assistent i als organitzadors l’acollida. Sonaven peçes del nou treball, però també d’eixes que va composar fa 6 anys. Tocava recordar l’Ovidi, i per això, Cesk l’ha tingut ben present. Homenatge amb el seu tema “Ovidi” i una versió del gran mestre, avui tocava “La Samarreta” i la gent cantava, València cantava per a Ovidi. Era també temps de recordar els fets ocurreguts en aïgues internacionals estos dies i de fer un fort aplaudiment per al company valencià que viatjava en el vaixell assaltat; David Segarra. Cesk convidava Pau Alabajos a l’escenari i junts, cantaven el tema autobiogràfic; “Abril de 1984″. Acompanyat per la seua guitarra i eixa veu que gairebé sempre lluita cantant contrales injusticies del món i del nostre territori, sonava “Un Brindis per les Nostres Vides”, “Una Vida, una Història”, “La Petita Rambla del Poble Sec” i de nou amb ajuda del públic “Jeunet, tu i els trens que no hem perdut”. Així, arribavem a la fí de la més d’una hora de concert. Cesk entonava La Princesa de la Revolta i finalment, naixía de la seua gola i les seues mans, un himne, naixía “L’estaca”, i entonada en esta especial vesprada d’estiu, la gent finalitzava el concert amb un “segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar!“.

Ràdio Ghetto: Perquè la música és un arma carregada de futur...

Feia ja temps que no us deixavem enllaços al programa de ràdio de Josep Nadal. Semblava ja que ens havíem oblidat d'ell, però... NO! Resulta que La Gossa Sorda ha estat grabant el seu últim treball "L'Últim Heretge" (Ja el teniu a la venda!) i Josep tot i que ha continuat fent el seu programa de ràdio, no ha tingut temps de pujar els capítols a la xarxa... Avui us oferim una fartada de Ràdio ghetto, 8 nous capítols;

Ràdio Ghetto 15 "Carnestoltes"
http://www.mediafire.com/?ellmt4yhmdz

Ràdio Ghetto 16 "Treballar fins els 67"
http://www.mediafire.com/?yyyiywtjvbo

Ràdio Ghetto 17 "Ressaques"
http://www.mediafire.com/?kxdzjfeztyn

Ràdio Ghetto 18 "L'AP7 i Vicente Sanz"
http://www.mediafire.com/?mytqjtoyejo

Ràdio Ghetto 19 "Falles i Roman de la Calle"
http://www.mediafire.com/?e3yn52y2zyn

Ràdio Ghetto 20 "Ghettos"
http://www.mediafire.com/?jmmjzjmddd3

Ràdio ghetto 21 "Cabanyal i 25 d'abril"
http://www.mediafire.com/?ynfjjmmz23y

Ràdio Ghetto 22 "Finestres Obertes"
http://www.mediafire.com/?ldlbmwiumzz

Finalment, us deixem amb l'enllaç al Spotify per a escoltar ´"L´Últim Heretge" el nou disc de La Gossa Sorda: http://open.spotify.com/user/nerecabareda/playlist/1zci6gpu3Ib4mLf7aAHkfU

Entrevista a Isa Castro (Emma Get Wild)

Tras las hora de concierto eléctrico que ofrecía Emma Get Wild dentro del Datura Folk Fest en Godella, Isa Castro, vocalista de Emma Get Wild nos recibía en el improvisado backstage del Matadero :

1) Imagina que tienes que preparar un festival en el que vais a actuar.. ¿Qué cartel haríais? Elige con total libertad, imaginate que puedes reunir a grupos que se han separado o incluso puedes resucitar a algún genio...
Pues con Black Mountain, Throwing Muses, Sandy Denny + Fairport Convention, Midlake, God Machine, Nick Cave + The bad Seeds y Sonic Youth.

2) Emma Get Wild empezó como un dúo entre Isa y Salva. ¿Qué fue lo que os unió para comenzar el grupo? ¿Qué os hizo ampliar mas tarde el grupo a una formación con batería, teclados, bajo y mas guitarras?

Fue el concurso de La Caverna que ganamos y era ya una pena no seguir pero como nos gustaban los grupos mas eléctricos y a ninguno de los dos nos gusta el rollo triste del “tío con la guitarra” (risas), pues queríamos un sonido mas contundente y por eso buscamos al resto del grupo. Muchos nos atacaban diciendo diciendo: “No, vuestro sonido con los dos cantando y tal es perfecto.” Pero no era lo que queríamos.

3) ¿Cómo es ser la única chica del grupo? ¿Se hace complicado cuando viajáis fuera a tocar?
No! Para nada. (risas)

4) ¿Cuál ha sido la experiencia más rara como artista?
Um... Pues conducir hasta Alicante en furgoneta con muchas ganas de tocar y llegar y no había nadie en el bar (donde tocabamos) porque todo el mundo estaba en la calle (era San Juan). Tocabamos 2 grupos, 2 horas para el dueño del bar y la camarera y ya esta. No entró nadie. Volvímos a las 5 de la mañana rotos. Destrozados para tocar delante de 2.

5) ¿Qué parte de la música que hacéis disfrutáis mas; el directo, las grabaciones o componer?
Depende, para mí el directo y creo que para Salva también. Las grabaciones, la verdad es que tienen su punto chulo porque solemos tener pues un poco de espontaneidad. No lo llevamos todo completamente preparado, osea que dentro de la grabación si te puedes permitir el lujo de tener un poco de tiempo para experimentar pues es mucho mejor, pero es bastante tensa. El momento de grabación puede ser bastante tenso no entre nosotros, sino a nivel personal. Y componer depende porque hay veces que si, porque salen las cosas muy rápido y otras veces que no porque estas intentando sacar letras y no salen por ningún lado y puede ser muy duro.

6) ¿Cómo soléis componer la música? ¿Vienen antes las letras o las melodías? ¿Cómo sabéis cuando habéis terminado una canción?
Vienen antes las melodías siempre. En algunos temas, por ejemplo el primer disco las letras fueron bastante fáciles, no se porque, igual porque al ser el primero es mas fácil ya que tienes X años de antes, pero de un disco al otro tienes solo 1 año y medio (mas o menos), son menos las experiencias... no se, es mas duro sacar las letras. Cuando la melodía esta ya fija y tiene alguna letra mas o menos acabada esta ya lista para tocar en directo y después la letra se finaliza antes de la grabación (como igual te has fijado).

7) Si tuvieseis que elegir 3 discos para salvarlos de ser destruidos; ¿Cuáles serian?
Serian; “Hips and Makers” de Kristin Hersh, “As I sat sadly by her side” de Nick Cave y “Loveless” de My Bloody Valentine.

8) Para el Datura Folk Fest, habéis tenido que contar con la colaboración de un nuevo batería; Dani Cardona, ¿Cómo ha sido el trabajo/experiencia al que os habéis tenido que enfrentar para prepararlo?
Pues Dani Cardona... la verdad es que tuvimos mogollón de suerte porque ademas de ser un batería ejemplar es muy buena persona dispuesto a todo y se notaba que estaba dispuesto a tocar con nosotros. Prepararnos (con Dani Cardona) para el festival ha sido muy difícil porque tenemos vida y trabajos y la verdad es que creo que al final de las 2 semanas de ensayo era el propio Dani Cardona el que se sabía los temas mejor que nadie. Yo me equivocaba en el ensayo y el nada... (risas) osea que ha ido muy bien. Es un crack.

9) ¿Nos puedes contar algo de vuestros próximos trabajos/proyectos?
Pues lo que vamos ha hacer es lo siguiente. Como cuando era joven, es decir, hace mucho tiempo, solía comprar los vinilos de 12” antes de que saliese el álbum y cuando salia el álbum se compraba el álbum y también existían todas estas ediciones de coleccionistas de EP's (Singles) con 3 canciones que nadie tenia pues creo que debemos recrear eso, así que vamos a sacar un EP (en vinilo) antes del álbum y cuando salga el álbum seguiremos sacando singles como se solía hacer antes, en vinilo, probablemente. Pero el álbum, probablemente salga en febrero y posiblemente (provisionalmente) se llamará “Songs From the Secret Corner” y si, como pronto, saldrá en febrero, pero tal vez salga mas tarde...

Datura Folk Fest; Nuevas Promesas y Voces Conocidas

Hace 1 semana y 3 días, se celebró el 1er Datura Folk Fest en Godella. Este evento se organizó gracias a Victor, propietario de Discos Monterey y fue todo un éxito, y es que durante toda la tarde y la noche, se disfrutó de las actuaciones de los mejores grupos de folk (y sus derivados) del País y de todo el mundo.

El primero en romper el hielo de la calurosa tarde del 8 de mayo en “El Matadero” de Godella fue el del Puerto de Sagunto, Alberto Montero, que fue acompañado por Juan Pablo al bajo. Una voz prodigiosa que se acompañaba con los tímidos acordes de la guitarra empuñada por el propio cantante y con el envolvente bajo que daba comienzo al festival que ya acojía a mas de 100 personas a las 18:30 de la tarde...

Tras una hora de concierto y un bis a petición del público, Alberto Montero daba paso al grupo de València; SonlosGrillos. Grupo que practica el folk acústico y que actuaron como trío, acoplando la batería que tocaba por primera vez con ellos. SonlosGrillos ofrecieron una hora de repertorio con temas que aunque nunca antes los había escuchado, sonaban muy conocidos y cercanos, tal vez por la naturaleza y alegría con la que las transmitían. Canciones cantadas en ingles, castellano y con una sorpresa cantada en hindú que nos transladó a tierras lejanas... Con los timos acústicos de “los grillos” se daba paso a la artista malagueña Anni B. Sweet. Una hora de concierto de esta fue el final de la sesión de tarde que daba paso a la cena y la sesión del Sr. Patilla. Aprovechando la parada de los directos, cenamos y entrevistamos a Alberto Montero (ver entrevista al final del artículo) que nos recibió en el recinto.

Ya a las 23:00, volvemos a la sala al aire libre del Matadero donde se encuentra el escenario ya a punto para el concierto del “cap i casal”; Emma Get Wild. Desde la mesa que hemos preparado para la venta de discos, se ve ya en el escenario a los 6 miembros del grupo anglo-valenciano preparados para ofrecer una nueva hora de música repleta de viejas y nuevas canciones, esta vez sí, en eléctrico. Canción tras canción aparecen los clásicos, “The Witch”, “With the Seas” o “Beat Box Connection”, clásicos que hacían disfrutar al público que crecía por minutos. Pero, no solo fueron los clásicos los que provocaron la explosión de aplausos en un Matadero casi lleno. Emma Get Wild reventaron el festival con una canción hasta ahora inédita (aún no tiene nombre) acabada con el solo de Pablo Riñon que sacó al grupo por la puerta grande del Matadero.

A las 12:00 llega la actuación de la estrella del folk, la irlandesa Alison O'Donnell que acompañada por un puñado de músicos excelentes ponía la guinda con mas de una hora y media de concierto donde se escucharon desde las canciones mas lentas a piezas de folk rock que hicieron bailar a todo el mundo. La veterana Alison, que lleva desde 1965 en el mundo del folk rock progresivo, subia la intensidad de la actuación hasta llegar al final. Un final que culminó con una potencia mas típica del rock duro que del folk. El Datura nos deja un buen sabor de boca y una situacion gratificante, una esperanza hacia un futuro en donde hacer un festival alternativo como este que triunfe es posible, como debe ser.La fotografía es de Maria Albert. Para ver todas las fotos, entrad aquí: http://s746.photobucket.com/albums/xx110/marialbert/Datura%20Folk%202010/

Desde aquí darle las gracias a Victor por hacer todo esto posible!

Artistas del Datura Folk Fest con Pau Alabajos y otros amigos.

Entrevista con Alberto Montero

Alberto Montero lleva mas de 5 años tocando y sacó un disco con temas integramente en inglés en el año 2006. El del Puerto de Sagunto se presenta como uno de los cantantes con mas potencia del folk psicodélico de nuestro País. En el Datura Folk Fest, ya cenados, nos recibe con una sonrisa para contestarnos a las 5 preguntas que le hemos preparado:

¿Si tuvieses que llevarte 3 discos al fin del mundo, cuáles serian y en que formato te los llevarias?
Alberto Montero: Yo creo que me los llevaria en vinilo y me llevaria el... Hay un disco de un grupo basco que se llama Hontz Gaua del grupo Haizea, ese es uno de mis favoritos. Luego quizas el Rock Bottom de Robet Wyatt que era el bateria de Soft Machine, lo hizo en solitario y el tercero, bueno un disco de un grupo de Barcelona de los 70's tambien que es Musica Dispersa que es donde estaba Jaume Sisa antes de empezar en solitario y es un disco asi de música experimental mezclada con música folk y es uno de mis favoritos tambien.

¿Podrias citar alguna de tus influencias?
AM: Bueno a mi me han influido siempre grupos, bueno a parte de los Beatles que son los mas conocidos, Neil Young, esas son las principales y fundamentales. Y leugo bueno, multitud de discos y de grupos pero yo creo que son ambos grupos los pilares de mis canciones y de mi música.

¿Cuál ha sido la experiencia mas rara que has vivido como artista?
AM: (Risas) Yo creo que es esta. La de esta noche. La entrevista vuestra.

¿Puedes contarnos algo sobre tu próximo trabajo?
AM: Si, bueno estoy en ello. Estoy haciendo ahora uno en castellano y probando porque bueno, me costó un poco pasar del ingles al castellano porque las influencias que tengo siempre han sido de la música inglesa y bueno, en eso estoy, aún no esta definido pero si, quiero hacer un segundo trabajo y todo en castellano

¿Por último, cual ha sido la experiencia de tocar en el Datura Folk Fest?
AM: Bueno, aquí (en el Datura Folk Fest) la ventaja es que este festival esta destinado a un público muy concreto y creo que se ha notado en el respeto que ha tenido el público hacia los grupos. Ha habido mucho silencio y siempre es dificil para un grupo que hace música acústica encontrar con un público asi que respeta al artista. La gente, muy bien y ademas los grupos han sido geniales todos y lo que queda por ver aun esta noche que creo que es el plato fuerte con Alison O'Donnell. Asi que muy contento de que me hayan dado la oportunidad de tocar aquí con ellos.

Llengua, Música i País!

Aquest article fou publicat el 06/05/10

Avui 6 de maig es celebra un acte al Collegi Major Lluis Vives molt especial, i és que la Facultat de Filologia de la UV ha preparat una jornada que porta com a nom res més que: "Llengua, Música i País". Unes jornades on es feia a les 16:30 una taula redona sota el títol de Modernitat i (re)generacions de la música d'autor que aplega als autors Carla Ginzàlez, Hèctor Sanjuan, Antoni Rubio i Antoni Martínez a parlar de la lliteratura barrejada amb la música del nostre País. Però l'acre no ha fet més que començar i és que en un esdeveniment tan especial com este, no podía faltar, és clar, la música, i la Facultat de Filologia ens sorpren amb un concert que aplega als millors del nostre País.

És una jornada musical que obri el torrentí Pau Alabajos en solitari i ja amb la sala Montaner plena de gom a gom, s'ecolten els primer acords que acompanyen a le veu prodigiosa del jove cantautor. Sonen temes del seu últim treball, Teoria del Caos, guanyador de molts premis tots ben merescuts. Sona “Contra el Ciment” dedicada en un moment tan delicat als veïns i veïnes del Cabanyal, “Línea 1” canço dedicada a les víctimes de l'accident de metro que va ocorrer al meu barri, Jesus, sona la escalofriant “Tinc una mania inconfessable” i també ens presenta una canço molt tendra, d'eixes que només Pau sap fer i que apareixerà en el seu pròxim treball i que dedica a Guillem Agullò i Carlos Palomino. I finalment, arriba el moment de recitar un text. És “Comptat i Debatut” i amb el text que més voltes m'ha posat els pels de punta, deixa a tot l'auditori callat i palpitant, però encara no ha acabat i crida als 4 components d'Obrint Pas que també han sigut convocats per actuar per a recordar els temps a Palestina. Toquen “Sense Equipatge” i amb un auditori encés, Pau finalitza la seua actuació amb la canço que ja no és de Raimon, es de tot el nostre poble; “Al Vent” i dona pas a un gran mestre de la canço d'Arrel; al “Botifarra”

El Botifarra apareix a l'escenari acompanyat a la guitarra i amb la seua gràcia natural ens canta les mil i unes cançons que ha anat recollint per totes les comarques del País i ens conta històries. Històries que fan riure, històries que son molt nostres i que amb gent com ell, no perdrem mai. Sonen les jotes, les granadines i finalment la “Malaguenya de Barxeta” amb eixe emotiu; “d'alla on renaix de les cendres, el meu País Valencià” que coretja tot l'auditori que somriu perque la música ens manté vius i perque al nostre País ens trobem amb música de veritat. El “Botifarra” es despedeix i arriba el moment que culmina amb la jornada llingüistica d'avui; el moment de que pujen a l'escenari el grup que recull a gent de totes les edats, de tots els llocs; a Obrint Pas.

El quartet (a falta de Miquel Ramos) puja a l'escenari i és Xavi, cantant del grup, qui mostra els nervis que els produeix tocar en unes jornades organitzades per la Facultad de Filologia, lloc on encara uns quants dels membres encara estudien. Els de Benimaclet començen amb el seu tema “Dakar” que, en acústic sembla que és una canço que sona com si fora de molt lluny i que transmet perfectament la barreja de sons del mediterrani. Amb nervis, continuen amb “La Flama” canço ja mítica i que recull a l'auditori en un sol poble en moviment. Continuen els clàsics i no falten temes com “Del Sud” o “Som”. També interpreten una versió acústica de la canço amb més força del seu últim treball; “Viure”. Amb la jornada quasi completada, els músics s'alçen de les cadires per a interpretar La Muixeranga, l'himne del País Valencià i acomiadar una jornada que ha recollit Música, Llengua i sobre tot; País.

La Muixeranga

Datura Folk Fest 08/05/10

Este dissabte 8 de maig es celebra a Godella el Datura Folk Fest, un esdeveniment organizat per "Discos Monterey" que porta al nostre País un esdeveniment nou i fresc on podrem gaudir dels concerts dels millors grups i artistes de l'escena folk amb arrel del nord d'europa. Al festival hi actuaran grups del nostre País com la nova promesa de folk psicodèlic des del Port de Sagunt; Alberto Montero, artista que obrirà el concert que es celebra al Casal Jove "Al Matadero" a 100 metres del metro de Godella. A més d'Alberto Montero, des del País Valencià, tindrem a "Sonlosgrillos" una proposta de folk acústic i a Emma Get Wild, grup el london-valència clash amb arrels americans. Com a convidats internacionals, per la vesprada gaudirem de la actuació de la artista malaguenya Anni B. Sweet i a la irlandesa Alison O'Donnell, ex-component del mític grup de folk Mellow Candle.

L'esdeveniment es celebrarà el dissabte 8 de maig al Casal Jove "Al Matadero en Godella, a 100 metres de la parada del metro de Godella.

Els horaris del festival son els següents:

Vesprada

18:30 - Alberto Montero (www.myspace.com/albertomontero)
19:30 - Sonlosgrillos (www.myspace.com/sonlosgrillos)
20:30 - Anni B. Sweet (www.myspace.com/annibsweet)

De 21:30 a 23:00 Sopar i Punxada de Sr. Patilla

Nit
23:00 Emma Get Wild (www.myspace.com/emmagetwildspain
00:00 Alison O'Donnell (ex Mellow Candle) (www.myspace.com/alisonodonnell)

1:00 - 2:30; Fi dels concerts i punxada de Sr. Patilla

L'entrada té un preu de 20€ per a l'abonament de la vesprada i nit, 12€ per a l'entrada de la vesprada (de 18:30 a 21:30) i 12€ per al de la nit (de 23:00 a 2:30). Les entrades es poden comprar al Casal Jove "Al Matadero" i a la botiga; Discos Monterey. Les portes s'obriran a les 00:30 per a l'acces de tothom. Els preus en barra són populars i hi hauran entrepans per a sopar.

Us esperem el dissabte a Godella per a gaudir i descobrir les millors propostes del folk psicodèlic d'avui!

www.myspace.com/daturafolkfest
www.montereydiscos.es

Tales From The Secret Corner

Tras una larga semana llegó el esperado viernes 23 de abril, día elegido para ofrecer uno de los pocos conciertos en solitario de Emma Get Wild en este año. El lugar escogido; Deluxe Pop Club, ambientado para la ocasión en tonos rojos y negros que complementaban los miembros del grupo con la vestimenta.

Nos encontramos las persianas de la sala cerrada a las 11:00 y decidimos hacer tiempo hasta que comenzase con la cena. A las 11:30, entramos en la sala para encontrarnos una sala semiplena con unas cuantas filas, llenas, de sillas colocadas frente al escenario donde ya se encontraban Àlex Badía y Salva Fito a las guitarras y coros y una Isa Castro situada en el centro a la voz principal. 3 rosas, 1 para cada micro, y otra, decorando el pelo de la voz femenina principal, decoraban el concierto acústico en el que se presentaban las “canciones e historias desde el rincón oscuro” del grupo. Canciones que, probablemente, acaben en el tercer disco.

El grupo, reducido a un trío acústico, a falta de bajo, teclados y batería, ofreció una primera mitad del concierto cargado íntegramente de temas nuevos que se presentaron como ideas para el tercer disco, dando la opción al público para votarlas al final de la velada. Temas tan nuevos que incluso la cantante tuvo que rescatar las letras de su libreta. Entre los temas, nos encontramos con algunos que, aunque aun sin grabar, ya se escucharon en otros conciertos como pudo ser “Beat Box Connection”, "Little Things" o “Know My Name”. También encontramos temas completamente nuevos que dejaron sin respiración, habla y con los pelos de punta al público asistente. No faltaron aplausos para el grupo que creó un ambiente excepcional mediante la potente voz de Isa y los solos, ritmos y arreglos (los cuales hicieron que no se echase en falta los instrumentos restantes), que ofrecian ambos guitarristas en cada canción.

La segunda mitad del concierto recogió temas de los dos discos del grupo "Hey Hurricane" y el más actual; "Heavenly Creatures". A petición popular del público asistente tocaron "With The Seas", "Unravelling", "What Is it I Want?"y "The Witch", en la cual el grupo se redució a la guitarra de Salva Fito y a la voz y harmónica de Isa. La segunda parte del concierto dió lugar a la introducción del ukelele, instrumento que tocó Àlex Badía y el violin el cual acompañó a 2 temas a manos de una invitada especial para la ocasión.

Si llevaba toda la semana con cierto bajon y sin apenas producir un gesto de satisfacción, sin ninguna duda, el viernes, no pude evitar exponer mi máxima sonrisa despues y durante el fabuloso concierto que ofrecieron los anglo-valencianos. Sin ninguna duda, Emma Get Wild es como la luna llena brillando en una frío noche de invierno, tan brillantes y tan especiales...

Toda la fotografia es de Maria Albert, a continuación os dejamos el enlace a todas las fotos del viernes 23 y las que mas nos han gustado aquí (la música sale del slideshow, quitadle el sonido si molesta pero son Emma Get Wild):

Enlace a todas las fotos: http://s746.photobucket.com/albums/xx110/marialbert/Emma%20Get%20Wild%20en%20Deluxe%20Pop%20Valencia%2023APRIL10/

Songs From The Secret Corner

Este viernes 23 de abril, el grupo de folk de València Emma Get Wild presenta su concierto "Songs From the Secret Corner" en el Deluxe Pop Club (Poeta Mas y Ros 42, València) en el que presentarán canciones que posiblemente se incluirán en el que será su 3er trabajo. Concierto cargado de nuevas experiencias, buena música y de la misma contundencia del buen trabajo al que nos tienen acostumbrados. El concierto tiene un precio de 3€ y comenzará a las 23:00h. Desde aquí os animamos a asistir, disfrutar de la música y descubrir nuevos temas del excelente grupo: Emma Get Wild...

Para más información, evento en facebook: http://www.facebook.com/?ref=logo#!/event.php?eid=118493774831332&ref=ts

Ambros Chapel, otra promesa Malatesta más!

Tras presentar hace unos días los conciertos de Ambros Chapel por la ciudad de València, hoy toca escribir sobre ellos, sobre su música. Ante la maravillosa oportunidad que nos brindó el grupo con 2 bolos en un fin de semana, había que acudir a uno. Así que descartado quedó el del sábado, ya que tocaban junto a otros 2 grupos y me pillaba un tanto mal, decidí acercarme, junto a la autora de las fotos incluidas en esta entrada (ya la fotógrafa oficial de Global Musik Revolution, Maria Albert), a ver que se cocía en el Phileas Fogg, situado en el barrio del Carmen.

El concierto empezó con media hora de retraso (como no? Estamos en València! Puntualidad 0!), es decir a medianoche. El local iba llenándose poco a poco. Gente de todas partes, de todos los tipos, de todas las edades llegaban al garito para disfrutar o descubrir al curioso quinteto, convertido en cuarteto esa noche debido a la ausencia del teclista, que ya iba calentando con unos pitidos regalados al público que acudió. Armados ya con los instrumentos y dispuestos a ofrecer hora y media de repertorio el grupo de Malatesta (discográfica) disparó el primer tema. He de decir que no recordaba su actuación del pasado viernes 26 de marzo en El Loco, en el aniversario de Malatesta, pero que desde el primer instante, me cautivaron e introdujeron en la atmósfera creada con su música. Pegadizos y siniestros riffs de guitarra ejecutados por Rafa y su pedalera extendida en el suelo encajaban a la perfección con la voz de Pablo, una voz sin ninguna duda especial y diferente que recordaba nada menos que a la de Robert Smith. Temas cantados integramente en ingles, incluidos en el album, entre los cuales pudimos escuchar Lovers, tema que cautivaba con ese punteo introductorio, Recorder, Bad Times o Stay, introducida por un potente bajo que se dejó ver a lo largo del concierto.

Sin ninguna duda, Ambros Chapel fue el pasado viernes un gran redescubrimiento. Una forma diferente de hacer música alejado de los cánones establecidos de incerteza musical que abarcan nuestros tiempos. Música de 5 jóvenes que han sabido sin ninguna duda renovar y hacernos descubrir una música que sonaba allá por los '80 en tierras no tan lejanas!

www.myspace.com/ambroschapel

Las fotos son de Maria Albert, desde hoy fotógrafa oficial de Global Musik Revolution. Volveremos con otro artista Malatesta: Emma Get Wild que ofrecen su concierto en el Deluxe Pop Club en València el viernes 23 de abril (ya ampliaremos)!

Des de la ràbia, l'odi, la impotència i l'esperança...el Cabanyal

Esta vegada no escric per a la música, no escric des de l'alegria o les sensacions que ens provoca la música, no. Ara escric des de la ràbia, des de l'odi, la impotència. Escric des de la ràbia que em produixen les imatges dels darrers dies. Escric des de l'odi a aquells que ens estan destruint. Escric des de la impotència que se sent de no poder fer res.

En un país on la democràcia regna des de fa més de 30 anys, rebem colps de les “autoritats” com els de la millor època franquista. La dura repressió viscuda els darrers dies pels carrers del Cabanyal front a les manifestacions pacífiques de veïnes i veïns del barri i de tota la ciutat deixa en evidència a la democràcia en la que vivim; una basura, una mentida.

Perquè no son els radicals antisistema els que s'han estat manifestant, no. Son els veïns i veïnes del barri, som els veïns de tot un poble, d'un país els que hem protestat. I hem protestat contra la il·legalitat, contra la brutalitat i contra la destrucció de la nostra memòria històrica, la de totes i tots els valencians.

I esta volta tot i que tot sembla una mica pesimista, també escric des de l'esperança. L'esperança que dónen les imatges de centenars de veïns reunits al Cabanyal i a les convocatòries arreu de la ciutat. L'esperança d'un poble viu, combatiu i en moviment. Un poble que pot aturar la barbaritat que volen fer al Cabanyal.

Perquè el Cabanyal és barri de tots, perquè al Cabanyal son les notres arrels, perquè el Cabanyal és el combat contra el feixisme d'avui. Perquè el Cabanyal és el puny dels valencians aixecats en l'aire. Perquè Cabanyal és el pulmó combatiu de la nostra ciutat. Perquè el Cabanyal ens pertany a tots i forma part de la nostra memòria històrica. Perquè si cau el Cabanyal, cauen també milers de persones que els recolzen. Per això i molt més, lluitem junts com a poble cap a un futur millor. Lluitem per a un Cabanyal viu i lliure!

------------------------------

També ha sigut publicat a: (Gràcies companys!)

http://valldigna.bloc.cat/post/17498/285921

http://annanoticies.com/2010/04/11/des-de-la-rabia-lodi-la-impotencia-i-lesperanca-el-cabanyal/

Ambros Chapel

El grupo de rock Ambros Chapel ofrece este fin de semana dos conciertos en su ciudad: València. Con el disco ya a la venta y formado por 5 componentes: José (batería), Rafa (guitarra y coros), Vicente (teclado), Pablo (guitarra y voz) y Alfred (bajo), traen su potente rock en 2 actuaciones, una en el Carmen y otra en el Cedro...

El quinteto estará mañana viernes 9 de abril en el local Phileas Fogg (c/ de la Correjeria 28, Barrio del Carmen) donde ofreceran una actuación gratuita a partir de las 23:30.

La segunda actuación del fin de semana tendrá lug.ar en la sala Matisse (c/ Campoamor 60, Plaza del Cedro) en la "Noche Criminal" el sábado 10 a las 22:30 donde comparten cartel con los barceloneses Alado Sincera (www.myspace.com/aladosincera) y los valencianos Buzo (www.myspace.com/buzo). La entrada esta vez tiene un precio de 10€.

www.myspace.com/ambroschapel


------------------------------------------------------------

Desde Global Musik Revolution todo nuestro apoyo a el Cabanyal contra los derribos! Salvem el Cabanyal!

La Gira 2010!

Tot i que La Gira '10 va arrancar ja amb el concert de presentació el 4 de març amb les actuacions d'Arthur Caravan i DJ Pasqu Selector i es presentà oficialment al concert de Falles on van actuar Skalissai, 121dB i Obrint Pas, seguit del concert per terres basques, des de Global Musik Revolution volem presentar oficialment La Gira '10 amb el llistat de concerts ja confirmats.

La Gira '09 ens va deixar 30 concerts, 40 grups i 20.000 copies del CD amb els grups de La Gira '09. Un cd que es va regalar amb les entrades del concert de Falles 2010 i que deixa el llistó molt alt per este any. Ens deixa el Feslloch 2009 amb 3.200 asistents i més de 30 hores de programació. Amb artistes de la mesura de La Gossa Sorda, Xavi Castillo, Gertrudis, Betagarri, Cesk Freixas o Desgavell. I amb 23.000 assistents La Gira '09 dòna pas al 5é festival itinerant de música en valencià: La Gira '10.

4.000 ànimes van gaudir del concert de Falles de La Gira, i no és per a menys perque este any es confirma l'asistencia d'Obrint Pas a La Gira! Una Gira que va anar fins i tot a terres basques i es que els companys 121dB amb Lauroba van tocar a Tolosa el passat 19 de març. Una Gira que va tornar al País Valencià amb Odi i Auxili el 27 de març a Alfarrasí i per no faltar a més concerts, us deixem les dades dels propers concerts de La Gira '10:

Abril
9 a Cocentaina - Batà amb Andrés Valor i Esteve Ferre
9 a Parcent - Festival Help Àfrica: Lilith i Dionís, The Skafeïnats, Desgavell, Aspencat, Skalissai, Raça Borda...
16 a Bonrepós i Mirambell - Rapsodes, Sklatasangs i Atzembla
17 a Barcelona - Compartir Dóna Gustet, Lilith i Dionís i The Skafeïnats
17 a Canals (Poliesportiu Municipal) - Odi, Auxili, Skalingrad i DJ Aiko.

Maig
7 a Elx - La Gossa Sorda i Orxata Sound System
8 a Gàtova - Rapsodes i Make Some Are Us
8 a les Trobades d'Escoles Mallorquines, Petra - Aspencat i Anegats
21 a Benimaclet - Obrint Pas (acústic), Desgavell i Benimaklet Klub Ska
22 a Gandia - Aspencat, Rapsodes i The Skartats
28 a Muxtamel - Mugroman
28 a L'Alfàs del Pí - Owix
29 a Calp - La Gossa Sorda, Skalissai i Skapolits

Juny
4 a Estivella - Aspencat i Bakanal
12 a Morella - Desgavell i Agraviats
19 a Alacant el Fesfoc! - Sant Gatxo, Mugroman, Aspencat i Xavi Castillo
26 a Sueca - La Gossa Sorda, Enderrocks, Barrumbada

Juliol
9 i 10, el Feslloch a Benlloch confirmats Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata Sound System i Xavi Castillo

Vine a la Gira '10!
http://www.lagira.cat/

Torne a casa i per la finestra veig el món que vaig estimar...

Amb un nus a la gola i tararejant al meu cap “Tornar a Casa” agafem el metro cap a Burjassot, baixa't en Empalme agafa el tranvia fins a La Granja, travessa el parc... Arribem a l'Auditori. Trobem molta policia que tira l'alcohol de tothom al fem i un auditori amb les portes encara tancades, però val la pena esperar. Avui comença La Gira '10 i per fí, el nostre grup, Obrint Pas torna a casa...

Son les 22:00 ara si, les portes s'obrin i entrem cap a dins, tot està preparat, l'escenari ja està a punt pel concert del grup guanyador de facebook: Skalissai, el bar, obert, on ens trobem amb als membres d'Obrint Pas sopant encara, ens fem unes cervesses i gaudim del bon rotllo que es respira avui a l'Auditori de Burjassot i es que no és per a menys! Cau la segona cervessa, comença la música...
Skalissai son els primers en eixir en escena, un conjunt amb un nou treball mereixedor de ser el guanyador del concurs de facebook, escalfa els motors de la nit tan especial preparada per Escola Valenciana i encen la flama de les 4,000 ànimes que s'han reunit per gaudir de la música en la nostra llengua, del retorn dels mestres, d'Obrint Pas. Skalissai culmina amb uns 45 minuts de concert que a més d'un se'ns va fer curts. Cau la tercera cervessa i començen a sonar els tímids acords del trio d'indie rock 121dB. Eclipsant al públic amb nous i vells temes, rematen més d'una hora de concert amb l'Auditori plé de gom a gom. Amb més de 4,000 entrades venudes l'Auditori espera impacientment escoltar el vell sampler de Fuster que dona pas al grup... Ix a l'escenari el president d'Escola Valenciana: Diego Gómez. Burjassot brama amb emoció i ja es comença a ballar tot i que el grup encara no ha eixit a l'escenari i els esglaons impedeixen ballar a gust...

Sona el sampler de Fuster, el públic acava d'embogir i a les paraules de “O ara o mai!” salten els 9 membres del grup. Sona “Ara”, la gent coreja la dolçaina, les cançons començen a volar una darrere l'altra: “Viure”, “Des de la Nit”, “Benvinguts al Paradís”, "El Foc i La Paraula" "Quatre Vents"... i tot de sobte, Xavi presenta a Carles Belda (havia tocat el 16 al CSO Proyecto Mayhem) per acompanyar-los a tocar. Sona “Caça de bruixes” i “Esperant” amb la col·laboració de Marga i Anna de Soul Atac, un espectacle que no ha fet més que començar i que ja ens a sorprès a més d'un... Repasen més temes dels clàsics i dels nous incloent el clàsic “Cant dels Maulets”, fins que arriba el moment d'aturar-se i tocar unes cançons en acústic... Es canvien les guitarres electriques per les acústiques, la percusió per la caixa i sonen els primer acords de “Tornar a Casa”, després d'haver estat tararejant la canço tota le setmana arriba el moment de que sone la canció més emblemàtica en un concert a casa després d'any i mig...

Arriba el moment de la nit i els components d'Obrint Pas, ara asseguts per l'acústic anuncien l'aparició d'un dels grans: de Pep Gimeno “Botifarra”. Aclamat per les veus dels 4,000 joves (i no tant joves) als crits de “que bote el Botifarra” entonen “Camins” amb el mític “sempre em venies darrere” i per culminar l'acústic que ens emociona a totes i a tots els presents, canten la “Malaguneya de Barxeta”, amb l'emoció pels núvols i amb 4,000 goles a la veu de “d'allà on renaix de les cendres... el meu País Valencià!”

Canviant les acústiques per les electriques una altra volta, venen els temes més emblemàtics del grup: “À València” “La Flama" i com no!, “No Tingues Por” acompanyat pels dolçainers d'Odi i Atzembla; una canço especial per a tots nosaltres tocada en el lloc més emblemàtic: Burjassot... i als crits de “Tornarem” de “Barricades”, “Som el Poble per Construir” de “Som” i una “Muixeranga” per rendir-li homenatge a la Terra que tant ens hem estimat, s'acava l'esperada actuació amb més de 2:30 de repertori. Es despedeixen de tothom i la gent no es cansa d'aplaudir. S'ho mereixen... I amb un got d'Escola Valenciana plé de cervessa, nous i vells amics i amb el nus a la gola encara present, abandonem el recinte que ha ocupat una nit inoblidable als nostres cors. Al cotxe de camí a casa no puc deixar de pensar en l'onada de sentiments que m'han fet bategar, com a 4,000 ànimes més...

Per acabar, donar-li les gràcies a tothom que ha fet aquest esdeveniment posible, a Obrint Pas, i a Lucía de Andrés pel prestam de les meravelloses fotos! Us deixem amb la crònica de Xavi Sarrià en castellà i amb més fotos de Lucia: http://www.manerasdevivir.com/reportajes/2010/obrint-pas-burjassot