Aquest article fou publicat el 06/05/10
Avui 6 de maig es celebra un acte al Collegi Major Lluis Vives molt especial, i és que la Facultat de Filologia de la UV ha preparat una jornada que porta com a nom res més que: "Llengua, Música i País". Unes jornades on es feia a les 16:30 una taula redona sota el títol de Modernitat i (re)generacions de la música d'autor que aplega als autors Carla Ginzàlez, Hèctor Sanjuan, Antoni Rubio i Antoni Martínez a parlar de la lliteratura barrejada amb la música del nostre País. Però l'acre no ha fet més que començar i és que en un esdeveniment tan especial com este, no podía faltar, és clar, la música, i la Facultat de Filologia ens sorpren amb un concert que aplega als millors del nostre País.
És una jornada musical que obri el torrentí Pau Alabajos en solitari i ja amb la sala Montaner plena de gom a gom, s'ecolten els primer acords que acompanyen a le veu prodigiosa del jove cantautor. Sonen temes del seu últim treball, Teoria del Caos, guanyador de molts
premis tots ben merescuts. Sona “Contra el Ciment” dedicada en un moment tan delicat als veïns i veïnes del Cabanyal, “Línea 1” canço dedicada a les víctimes de l'accident de metro que va ocorrer al meu barri, Jesus, sona la escalofriant “Tinc una mania inconfessable” i també ens presenta una canço molt tendra, d'eixes que només Pau sap fer i que apareixerà en el seu pròxim treball i que dedica a Guillem Agullò i Carlos Palomino. I finalment, arriba el moment de recitar un text. És “Comptat i Debatut” i amb el text que més voltes m'ha posat els pels de punta, deixa a tot l'auditori callat i palpitant, però encara no ha acabat i crida als 4 components d'Obrint Pas que també han sigut convocats per actuar per a recordar els temps a Palestina. Toquen “Sense Equipatge” i amb un auditori encés, Pau finalitza la seua actuació amb la canço que ja no és de Raimon, es de tot el nostre poble; “Al Vent” i dona pas a un gran mestre de la canço d'Arrel; al “Botifarra”
ràcia natural ens canta les mil i unes cançons que ha anat recollint per totes les comarques del País i ens conta històries. Històries que fan riure, històries que son molt nostres i que amb gent com ell, no perdrem mai. Sonen les jotes, les granadines i finalment la “Malaguenya de Barxeta” amb eixe emotiu; “d'alla on renaix de les cendres, el meu País Valencià” que coretja tot l'auditori que somriu perque la música ens manté vius i perque al nostre País ens trobem amb música de veritat. El “Botifarra” es despedeix i arriba el moment que culmina amb la jornada llingüistica d'avui; el moment de que pujen a l'escenari el grup que recull a gent de totes les edats, de tots els llocs; a Obrint Pas.
El qu
artet (a falta de Miquel Ramos) puja a l'escenari i és Xavi, cantant del grup, qui mostra els nervis que els produeix tocar en unes jornades organitzades per la Facultad de Filol
ogia, lloc on encara uns quants dels membres encara estudien. Els de Benimaclet començen amb el seu tema “Dakar” que, en acústic sembla que és una canço que sona com si fora de molt lluny i que transmet perfectament la barreja de sons del mediterrani. Amb nervis, continuen amb “La Flama” canço ja mítica i que recull a l'auditori en un sol poble en moviment. Continuen els clàsics i no falten temes com “Del Sud” o “Som”. També interpreten una versió acústica de la canço amb més força del seu últim treball; “Viure”. Amb la jornada quasi completada, els músics s'alçen de les cadires per a interpretar La Muixeranga, l'himne del País Valencià i acomiadar una jornada que ha recollit Música, Llengua i sobre tot; País.
La Muixeranga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada