Skalissai son els primers en eixir en escena, un conjunt amb un nou treball mereixedor de ser el guanyador del concurs de facebook, escalfa els motors de la nit tan especial preparada per Escola Valenciana i encen la flama de les 4,000 ànimes que s'han reunit per gaudir de la música en la nostra llengua, del retorn dels mestres, d'Obrint Pas. Skalissai culmina amb uns 45 minuts de concert que a més d'un se'ns va fer curts. Cau la tercera cervessa i començen a sonar els tímids acords del trio d'indie rock 121dB. Eclipsant al públic amb nous i vells temes, rematen més d'una hora de concert amb l'Auditori plé de gom a gom. Amb més de 4,000 entrades venudes l'Auditori espera impacientment escoltar el vell sampler de Fuster que dona pas al grup... Ix a l'escenari el president d'Escola Valenciana: Diego Gómez. Burjassot brama amb emoció i ja es comença a ballar tot i que el grup encara no ha eixit a l'escenari i els esglaons impedeixen ballar a gust...
Arriba el moment de la nit i els components d'Obrint Pas, ara asseguts per l'acústic anuncien l'aparició d'un dels grans: de Pep Gimeno “Botifarra”. Aclamat per les veus dels 4,000 joves (i no tant joves) als crits de “que bote el Botifarra” entonen “Camins” amb el mític “sempre em venies darrere” i per culminar l'acústic que ens emociona a totes i a tots els presents, canten la “Malaguneya de Barxeta”, amb l'emoció pels núvols i amb 4,000 goles a la veu de “d'allà on renaix de les cendres... el meu País Valencià!”
Canviant les acústiques per les electriques una altra volta, venen els temes més emblemàtics del grup: “À València” “La Flama" i com no!, “No Tingues Por” acompanyat pels dolçainers d'Odi i Atzembla; una canço especial per a tots nosaltres tocada en el lloc més emblemàtic: Burjassot... i als crits de “Tornarem” de “Barricades”, “Som el Poble per Construir” de “Som” i una “Muixeranga” per rendir-li homenatge a la Terra que tant ens hem estimat, s'acava l'esperada actuació amb més de 2:30 de repertori. Es despedeixen de tothom i la gent no es cansa d'aplaudir. S'ho mereixen... I amb un got d'Escola Valenciana plé de cervessa, nous i vells amics i amb el nus a la gola encara present, abandonem el recinte que ha ocupat una nit inoblidable als nostres cors. Al cotxe de camí a casa no puc deixar de pensar en l'onada de sentiments que m'han fet bategar, com a 4,000 ànimes més...