dimarts, 23 de març del 2010

Torne a casa i per la finestra veig el món que vaig estimar...

Amb un nus a la gola i tararejant al meu cap “Tornar a Casa” agafem el metro cap a Burjassot, baixa't en Empalme agafa el tranvia fins a La Granja, travessa el parc... Arribem a l'Auditori. Trobem molta policia que tira l'alcohol de tothom al fem i un auditori amb les portes encara tancades, però val la pena esperar. Avui comença La Gira '10 i per fí, el nostre grup, Obrint Pas torna a casa...

Son les 22:00 ara si, les portes s'obrin i entrem cap a dins, tot està preparat, l'escenari ja està a punt pel concert del grup guanyador de facebook: Skalissai, el bar, obert, on ens trobem amb als membres d'Obrint Pas sopant encara, ens fem unes cervesses i gaudim del bon rotllo que es respira avui a l'Auditori de Burjassot i es que no és per a menys! Cau la segona cervessa, comença la música...
Skalissai son els primers en eixir en escena, un conjunt amb un nou treball mereixedor de ser el guanyador del concurs de facebook, escalfa els motors de la nit tan especial preparada per Escola Valenciana i encen la flama de les 4,000 ànimes que s'han reunit per gaudir de la música en la nostra llengua, del retorn dels mestres, d'Obrint Pas. Skalissai culmina amb uns 45 minuts de concert que a més d'un se'ns va fer curts. Cau la tercera cervessa i començen a sonar els tímids acords del trio d'indie rock 121dB. Eclipsant al públic amb nous i vells temes, rematen més d'una hora de concert amb l'Auditori plé de gom a gom. Amb més de 4,000 entrades venudes l'Auditori espera impacientment escoltar el vell sampler de Fuster que dona pas al grup... Ix a l'escenari el president d'Escola Valenciana: Diego Gómez. Burjassot brama amb emoció i ja es comença a ballar tot i que el grup encara no ha eixit a l'escenari i els esglaons impedeixen ballar a gust...

Sona el sampler de Fuster, el públic acava d'embogir i a les paraules de “O ara o mai!” salten els 9 membres del grup. Sona “Ara”, la gent coreja la dolçaina, les cançons començen a volar una darrere l'altra: “Viure”, “Des de la Nit”, “Benvinguts al Paradís”, "El Foc i La Paraula" "Quatre Vents"... i tot de sobte, Xavi presenta a Carles Belda (havia tocat el 16 al CSO Proyecto Mayhem) per acompanyar-los a tocar. Sona “Caça de bruixes” i “Esperant” amb la col·laboració de Marga i Anna de Soul Atac, un espectacle que no ha fet més que començar i que ja ens a sorprès a més d'un... Repasen més temes dels clàsics i dels nous incloent el clàsic “Cant dels Maulets”, fins que arriba el moment d'aturar-se i tocar unes cançons en acústic... Es canvien les guitarres electriques per les acústiques, la percusió per la caixa i sonen els primer acords de “Tornar a Casa”, després d'haver estat tararejant la canço tota le setmana arriba el moment de que sone la canció més emblemàtica en un concert a casa després d'any i mig...


Arriba el moment de la nit i els components d'Obrint Pas, ara asseguts per l'acústic anuncien l'aparició d'un dels grans: de Pep Gimeno “Botifarra”. Aclamat per les veus dels 4,000 joves (i no tant joves) als crits de “que bote el Botifarra” entonen “Camins” amb el mític “sempre em venies darrere” i per culminar l'acústic que ens emociona a totes i a tots els presents, canten la “Malaguneya de Barxeta”, amb l'emoció pels núvols i amb 4,000 goles a la veu de “d'allà on renaix de les cendres... el meu País Valencià!”

Canviant les acústiques per les electriques una altra volta, venen els temes més emblemàtics del grup: “À València” “La Flama" i com no!, “No Tingues Por” acompanyat pels dolçainers d'Odi i Atzembla; una canço especial per a tots nosaltres tocada en el lloc més emblemàtic: Burjassot... i als crits de “Tornarem” de “Barricades”, “Som el Poble per Construir” de “Som” i una “Muixeranga” per rendir-li homenatge a la Terra que tant ens hem estimat, s'acava l'esperada actuació amb més de 2:30 de repertori. Es despedeixen de tothom i la gent no es cansa d'aplaudir. S'ho mereixen... I amb un got d'Escola Valenciana plé de cervessa, nous i vells amics i amb el nus a la gola encara present, abandonem el recinte que ha ocupat una nit inoblidable als nostres cors. Al cotxe de camí a casa no puc deixar de pensar en l'onada de sentiments que m'han fet bategar, com a 4,000 ànimes més...

Per acabar, donar-li les gràcies a tothom que ha fet aquest esdeveniment posible, a Obrint Pas, i a Lucía de Andrés pel prestam de les meravelloses fotos! Us deixem amb la crònica de Xavi Sarrià en castellà i amb més fotos de Lucia: http://www.manerasdevivir.com/reportajes/2010/obrint-pas-burjassot

2 comentaris:

  1. Molt bona crònica del concert!! Sóc el creador del tuenti de l'homenatge a Guillem Agulló! Ja he vist que et tinc agregada! jeje!
    El millor concert de la meva vida!! Salut!

    ResponElimina
  2. uou!
    boníssima! ma agradat molt!
    el concert..IMPRESSIONANT!

    ResponElimina