Esta vegada no escric per a la música, no escric des de l'alegria o les sensacions que ens provoca la música, no. Ara escric des de la ràbia, des de l'odi, la impotència. Escric des de la ràbia que em produixen les imatges dels darrers dies. Escric des de l'odi a aquells que ens estan destruint. Escric des de la impotència que se sent de no poder fer res.En un país on la democràcia regna des de fa més de 30 anys, rebem colps de les “autoritats” com els de la millor època franquista. La dura repressió viscuda els darrers dies pels carrers del Cabanyal front a les manifestacions pacífiques de veïnes i veïns del barri i de tota la ciutat deixa en evidència a la democràcia en la que vivim; una basura, una mentida.
Perquè no son els radicals antisistema els que s'han estat manifestant, no. Son els veïns i veïnes del barri, som els veïns de tot un poble, d'un país els que hem protestat. I hem protestat contra la il·legalitat, contra la brutalitat i contra la destrucció de la nostra memòria històrica, la de totes i tots els valencians.
I esta volta tot i que tot sembla una mica pesimista, també escric des de l'esperança. L'esperança que dónen les imatges de centenars de veïns reunits al Cabanyal i a les convocatòries arreu de la ciutat. L'esperança d'un poble viu, combatiu i en moviment. Un poble que pot aturar la barbaritat que volen fer al Cabanyal.
Perquè el Cabanyal és barri de tots, perquè al Cabanyal son les notres arrels, perquè el Cabanyal és el combat contra el feixisme d'avui. Perquè el Cabanyal és el puny dels valencians aixecats en l'aire. Perquè Cabanyal és el pulmó combatiu de la nostra ciutat. Perquè el Cabanyal ens pertany a tots i forma part de la nostra memòria històrica. Perquè si cau el Cabanyal, cauen també milers de persones que els recolzen. Per això i molt més, lluitem junts com a poble cap a un futur millor. Lluitem per a un Cabanyal viu i lliure!
------------------------------
També ha sigut publicat a: (Gràcies companys!)
http://annanoticies.com/2010/04/11/des-de-la-rabia-lodi-la-impotencia-i-lesperanca-el-cabanyal/
Gracias, Nere por contar lo que sientes ante tal aberración. Muchos sentimos lo mismo y no lo podemos explicar de ese modo.
ResponEliminaMuchas gracias!
ResponEliminaSiento haber tenido que meter un texto como este en un blog de música pero era inevitable hacerlo. Demasiada rabia y demasiada admiración a todo el pueblo que se está moviendo contra la injusticia!