Històries d'un acústic...

Dijous 19 de novembre, són les 21h i fem tard al concert d’Obrint Pas a la Sala Mirror. Caminant cap a la sala veiem al Gironès, ja puc dir amb certesa que no arribem tard…

Entrem a la sala i gaudim dels millors videoclips en la Nostra llengua, fins i tot aquest esdeveniment és per motiu del 5è Festival de Cinema en valencià i no podien faltar els videoclips per fer d'aquesta nit una estona divertida, emocionant i inoblidable.

Es nota en l'ambient que la gent té ganes de veure al grup que tantes alegries ens ha donat i que tant ha lluitat pel seu país, pel seu poble, que com deien ells, també és el nostre.

Tot són aplaudiments i crits quan Xavi, Miquel Gironès, Miquel Ramos i Robert salten tímidament a l'acollidor escenari decorat amb unes llums casolanes escampades darrere els peus dels 4 components d’Obrint Pas que manifesten la seua alegria de tornar a tocar a casa. Sonen els primers acords de “Tornar a Casa” i el públic ja comença a cantar i embogir. Continuen el seu recital amb “Mes Lluny”. A la quarta cançó surt el Jaume Guerra amb el seu contrabaix donant-li un so envolupant a l’acústic que no havia més que començat.

Vam tenir l'oportunitat de gaudir d'unes versions en acústic del disc "Benvingut al Paradís" entre elles "Lluna de Plata", "Dakar", "Cau la Nit" seguida de "El gran circ dels invisibles" que ens va deixar a tots bocabadats, "Camins" a petició popular i una energetica versio de "Viure" amb la que la gent quasi es pujava a l'escenari de l'emoció.

Xavi va convidar el Pau Alabajos a tocar una cançó amb ells i recordar el seu viatge a Palestina mentres apareixia en les pantalles un video del viatge. Una experiència gratificant i inesperada al mateix temps que feia a poc a poc aquest acústic més especial encara.

Els músics ara ja més immersos en el concert, amb el Miquel Gironés alçat pel seu "culo de mal asiento" i a molt poquet de llançar-se al públic i amb una bacanal de força començaven a tocar els seus clàsics: "No tingues por" amb un discurs previ del Miquel Ramos i dedicada al Guillem Agullò i Carlos Palomino, un més que potent "Som" acabada amb la ja famosa frase "Som el poble per contruir", la canço de tots nosaltres;"Del Sud" i tornant a l'escenari desprès dels crits del públic a la veu de "Una cançoneta i m'ho n'anem" van interpretar el tot poderós "Cant dels maulets" en la qual cap dels músics es va resistir a alçar-se i que va ser entonada per tots els asistents del petit però al mateix temps gegant concert dels grans mestres, d'Obrint Pas que van acabar la nit rendint-li homenatge a la terreta amb "la Muixeranga"